Vampire Weekend

Bons i originals.
A-Punk (Vampire Weekend)


el dia 29 de maig els tindrem per aquí.

Sorpreses

Fa molt de temps que no actualitzo el blog. Avui és un bon dia per fer-ho, a fora el temps és gris i no ve massa de gust sortir a fer un volt. Sec davant del teclat esperant caçar alguna idea. No n’arriba cap. Posaré música, una mica d’Amparanoia m’animarà. Quina llàstima, oi? L’Amparanoia plega, diu que ara serà Amparo. Aviam que en sortirà... espero que ens segueixi sorprenent. Clar!! Sorpreses! Com no hi havia caigut... A qualsevol racó de la ciutat n’hi pot haver. Per exemple a l’estació de Sants. Què podria passar? Potser que una noia es trobés el paraigües que li havia deixat a un noi amb qui per desgràcia seva (o dels 2) no s’havien retrobat mai més. La noia llavors buscaria desesperadament al noi. No el trobaria, però ella com no vol tornar a deixar-lo escapar (tot i que en realitat el que té por de perdre és la idea que té d’ell), s’asseuria al costat del paraigües amb l’esperança que el noi recordés que se l’ha deixat. A fora hi plouria, com avui. Així és més fàcil de creure que el noi trobi a faltar el paraigües. Aleshores seria bo trencar el guió típic. No sé, podria dir que qui ve a buscar el paraigües és una altra persona. Algú que un dia de pluja va equivocar-se de paraigües al sortir d’una botiga. I aquest algú també el podriem convertir en algú especial, ja se m’ocorrirà mentres vagi escribint...

Quan la Núria va veure el paraigües el cor se li va accelerar. En tota la ciutat no podia haver-hi un paraigües tan estrambòtic com aquell que ara reposava al paraigüer de l’estació de Sants. Feia temps que no el veia, exactament el mateix temps que feia que no havia tornat a veure l’Albert. Es preguntava si...

Amparanoia - El destino