Les persones canvien

- No pots passar-te el dia als núvols- va dir-li la Marta al David. I en David que feia tot el possible perquè la Marta es fixés en ell va deixar d'estar pendent dels núvols.
- On vas amb aquestes pintes? T'hauries de pentinar-. I en David, cada matí es va començar a pentinar.
- No vagis picant de mans pel carrer. No et dones compte que la gent et mira?- I ara ja no pica amb les mans quan escolta música.
- Faràs tard! Sempre perds el temps i després arribes tard-. I en David ja no es para més a les cantonades a imaginar històries entre les 2 persones que estan a punt de topar-se.

Així mica en mica, la Marta s'ha començat a fixar en aquell a qui abans deien David (la Marta sempre havia trobat el seu nom massa comú).

La vergonya

A la cantonada hi ha un noi que s'amaga un ram de flors a l'esquena. M'agradaria que les flors encara no tinguessin destinatari. I quan passés per davant del noi que s'amaga les flors a l'esquena la persona que necessita les flors del noi que s'amaga les flors a l'esquena, el noi que s'amaga les flors a l'esquena deixés d'amagar-se.