Sense paraules

Sovint es quedava sense veu. A vegades es quedava mut per la por, altres era alguna sorpresa el que l'impedia parlar, i altres simplement perdia la veu sense cap motiu aparent. Va ser després de l'ultima fugida de veu quan va decidir que aquest fet no el tornaria a deixar sense paraules. Va agafar un llibre i unes tisores i retallà primer les pàgines, per tot seguit retallar les linies que formaven les paraules que s'anava guardant a les butxaques: El - nen - estrella - Oscar - Wilde - un - cop - dos - pobres - llenyadors - tornaven - a - casa - per - una - gran - pineda - Era - hivern - i - feia - una - nit - de - fred. Fins arribar a l'última plana d'aquell petit llibre que tantes vegades s'havia llegit. Ensenyà - amor - bondat - i - caritat - i - al - pobre - li - donà - pa - i - roba - al - despullat - i - va - haver - pau - al - país.

Unes setmanes després quan la veu li va tornar a marxar va poder posar a prova la idea que havia tingut.
-Que et passa? - li preguntà la pastissera, estranyada.
- no - tinc -la paraula veu no sortia en aquell conte - l'- he - perdut .
-No sé que vols dir-me.
-no - puc - contestar - buscar - pero - no- trobo - . - jo - tinc - bona - idea

Les paraules de tot un llibre sencer omplien les seves butxaques i tot i així li'n mancaven tantes... Això va ser el que l'impulsà a repetir el mateix procediment que havia fet amb aquell conte d'Oscar Wilde amb molts i molts altres llibres. A partir d'aquell dia es va passar llargues hores llegint, rellegint i tornant a llegir els llibres que després li servien per afegir noves paraules a la seva col·lecció de paraules. Una col·lecció que llibre a llibre es va anar ampliant fins a arribar a tenir moltes més paraules de les que qualsevol de nosaltres coneixem.

Han passat uns quants anys des de que va començar a guardar paraules, però encara aquell noi (que ara ja és un home) segueix llegint. Buscant noves paraules per retallar i afegir a la seva col·lecció perquè l'angoixa la idea de quedar-se sense la paraula que necessita.
Si algun dia decideixes acostar-te al barri del Fort Pienc, a prop de l'Arc de Triomf, el pots arribar a veure. Amb un llibre entre les seves mans. Buscant paraules.

Amb el cap ple d'ocells

Confossos per les temperatures tan estranyes, han escurçat les seves vacances africanes els primers ocells que arriben de nou a la ciutat.
Pots anar-los a rebre, al costat de la platja. I mentres volen, pensar en el que deia el pare de la Binta. Deia que hem d'aprendre del comportament dels ocells, que eren tan intel·ligents perquè prenen la millor part del nord i la millor part del sud.
Després tancar els ulls i començar a volar amb ells. Deixar fluir els pensaments per cercar el millor de la teva imaginació. Sentir-se ocell. Sentir-se lliure.

Es busca

Tants fulls escrits amb el llapis que ara he perdut. Sense ell no sé trobar les paraules, les idees es perden i les històries passen desapercebudes.

De veritat que he fet tot el que està a les meves mans per trobar-lo. L'he buscat per tot arreu on hem estat plegats. Ni rastre pel barri de Gràcia, ni a la Barceloneta, ni al Gòtic. Tampoc en saben res d'ell a les Rambles o al parc de la Ciutadella. I quan m'acosto preguntant a cadascuna del munt de cafeteries que hem visitat, solament obtinc llargues.

Arribats a aquest punt no em queda cap altre recurs que involucrar al màxim de gent en la seva busca. Us podria dir que és un llapis escarransit i de color vermell, a primera vista, un simple llapis vell. Però és quan està a les mans que es fa diferent a la resta dels llapis. No, no canvia pas de color ni de forma. El que sí canvia és la percepció del qui l'agafa. Així pots arribar a veure més enllà d'on arriba la vista , de percebre allò que sovint passa desapercebut. Si el trobeu, entendreu el que vull dir en pic el tingueu entre les vostres mans.

Sé que no tinc gaires possibilitats de retrobar-lo. I comprenc que de la mateixa manera que un dia va arribar a les meves mans avui pot estar a les mans d'algú altre.

Em pregunto si haurà arribat el moment d'escriure en boli. De fer que, a partir d'ara, els fulls quedin marcats per sempre, lluny de la goma de la memòria.

Per tot això, només em queda per afegir que es busca boli.

Farrah

Segur que la majòria no haureu sentit mai a parlar de Farrah. Jo tampoc fins fa ben poc, i ara ja hi estic enganxat...

Un petit tastet amb aquest videoclip gravat sobre un altre núvol. És molt original, ja que està animat a partir de 9400 fotos individuals.

FARRAH - Fear of flying (Cut out & keep)



"But one day I'll get away and see the life I could be living. Make a change, get on a plane because there's so much I've been missing. When I get over the fear of flying."