La persona equivocada

Estrany poder el que li havia estat concedit. Només calia que imaginés alguna cosa perquè aquesta es fes real. Un poder que tothom hagués desitjat, però que en mans d'un pesimista com ell feien que en comptes d'un superheroi, el nostre protagonista esdevingués sovint un desgraciat.
Quan ni tan sols era conscient del seu poder ja va començar a patir-ne les conseqüències. Mai hauria d'haver pensar que en Robert podria tenir un accident de cotxe. Mai, encara que hagués begut alguna cervessa de més. Tampoc hauria d'haver pensat en que passaria si la Laia desapareixés de la seva vida. Ni que l'avi Julià no se'n sortiria pas d'aquella.
Tot i començar a ser conscient d'aquest poder mal donat, dia a dia anava deixant rere seu un rastre de desgràcies. Ciclistes atropellats, edificis que queien i enamorats que es separaven sense motiu, però no podia fer res per deixar de pensar. Ningú li podrà retreure que no intentés tenir pensaments positius, no podran dir que no s'esforcés a pensar en un món sense guerres, en que l'Albert i l'Ignasi tornessin a parlar-se, en que la gent deixés de tenir prejudicis i on tothom fos capaç de ser bona persona. Però eren pensaments que no es creia, a més mai era capaç d'evitar que aquests pensaments acabessin derivant cap a altres molt més negres.
És per això que fart de ser el culpable de tantes desgràcies va imaginar com brollaria la sang del seu braç si es tallés les venes. Mai sabrem si va ser un acte de por o d'amor infinit.