dijous, de juliol 31, 2008

Ho sé

Espero que el semàfor em deixi travessar. A l'altra banda la Núria també espera pacientment que es posi verd.
Quan això passi sé que començarà a creuar com si no m'hagués vist. Sé que me la quedaré mirant i que pel cap em passarà la idea d'aturar-la. Sé també que ella tot i fingir que no m'ha vist desitjarà que adverteixi la seva presència. Sé que per uns instants la meva imaginació em farà volar amb ella pel cel d'aquesta, la meva ciutat. I sé que mentrestant ella pensarà en els moments que podriem passar plegats.
Sé que quan ja hagi travessat, quan estigui camí del port, me'n penediré de no haver-la aturat. Com també sé que ella, just abans d'arrivar a les Rambles, no entendrà perquè ha tornat a fingir que no m'havia vist.

diumenge, de juliol 27, 2008

Pallasso

La nena veu desde la vorera com les llàgrimes destenyeixen mica a mica el maquillatge del pallasso, descobreix que darrera la pintura s'hi amaga el rostre trist, desconsolat de l'home que fa poc ha deixat de ser pallasso.
Perquè està plorant el pallasso?
Perquè no somriu la nena?