dissabte, d’agost 29, 2009

Serà veritat que la cara és el mirall de l'ànima?

- Fas cara d'estar trist.
- Doncs serà veritat que la cara és el mirall de l'ànima.
- Això sembla. Veus aquella muntanya?
- Sí.
- Puja-hi. Abans d'arribar al cim et trobaràs una pedra. Diuen que quan un està trist i s'asseu allà, al cap d'una estona ve algú que t'explica perquè estàs trist i t'ajuda a trobar-te millor.

I així ho vaig fer, vaig posar una ampolla d'aigua i unes galetes a la bossa i vaig començar el llarg camí cap al cim d'aquella enigmàtica muntanya. No era pas un camí fàcil, però la bellesa del paisatge, quasi verge, ajudava a oblidar una mica la fatiga que s'anava acumulant a les cames.
Com va dir l'home, just abans d'arribar al cim vaig veure aquella pedra. Semblava com posada allà perquè t'hi poguesis asseure. Generós detall de la natura. Des d'allà les vistes eren impressionants. Mirant cap abaix podia entendre perfectament el perquè del cansament que sentia.
I així assegut enmig d'aquell meravellós paratge de vistes idíliques, vaig començar a esperar l'arribada d'aquell home (o dona) misteriós. Aquell que m'havia d'explicar el perquè de la tristesa i mostrar-me el camí cap a la felicitat. Quan ja portava una estona esperant vaig adonar-me que a prop hi havia un riu. Escoltava el corrent de l'aigua fluint. Més tard també també em vaig adonar que per allà hi havia algun niu d'ocells, doncs podia notar com piolaven des de la llunyania. Poc després, va ser quan vaig adonar-me que no em calia esperar més. Que la persona que havia d'arribar portava asseguda a la pedra tanta estona com feia que havia començat a sentir el silenci.

Un cop abaix, assegut al banc m'esperava l'home que havia vist al matí.

- L'has trobat?
- Sí
- Doncs serà veritat que la cara és el mirall de l'ànima.


"My heart is broke but I have some glue. Help inhale and mend it with you. We'll float around and hang out on clouds. Then we'll come down and have a hangover. I have a hangover.
Skin the sun. Fall asleep. Wish away the soul is cheap. Lesson learned. Wish me luck. Soothe the burn. Wake me up.
I think I'm dumb or maybe just happy." (Dumb, Nirvana)

(El meu cor està trencat però tinc cola. Ajuda'm a inhalar-la i i l'arreglem junts. Flotarem i ens penjarem als núvols. Després caurem i tindrem una resaca. Tinc resaca.
Despulla el sol. Adorme't. Desitja l'alma, és barata. Lliçó apresa, desitja'm sort. Alleuja la cremada. Desperta'm.
Crec que soc imbècil o potser tan sols feliç.)

dilluns, d’agost 17, 2009

La llegenda de les 1000 grues d'Origami

"Quan la bomba atòmica va caure sobre Hiroshima, Sadako Sasaki va emmalaltir patint una leucèmia. Una amiga seva, li va explicar la tradició de les mil grues de paper (origami): Aquell que aconsegueixi doblegar mil grues rebrà un desig com a recompensa al seu esforç i concentració. Va fer-li una grua daurada i li va donar - aquí hi ha la teva primera grua.
Sadako va morir als onze anys amb 644 grues voltejant al seu voltant; els seus amics i companys van acabar de plegar les mil grues.
Al parc de la Pau d'Hiroshima hi ha una estatua de Sadako amb una grua daurada a la mà. A la base hi ha escrit: Aquest és el nostre escrit, aquesta és la nostra pregària: PAU AL MÓN".

Pots llegir aquest text i contemplar el carrer engalarnat amb figures d'Origami al carrer de la Llibertat durant les festes majors de Gràcia. Pots fer realitat el desig de Sadako dia a dia al teu carrer, sigui quin sigui.