El desert

Noto com la sang em regalima per la cara, però no sé si em baixa del nas o si és la sang que se m'ha anat acumulant a la boca. Tot i així, no noto mal a la cara. Deu ser perquè les primeres patades han estat a les costelles i em fan un mal tan intens que camuflen qualsevol altre dolor. M'atreviria a dir que m'havia quedat inconscient més per no haver de soportar aquest mal tan terrible, com si se m'esquerdessin les costelles una a una, que no pas dels reiterats cops al cap.
Gasto les poques forces que em queden provant d'aixecar-me, però les cames em fallen. També em fallen els reflexos i la cara s'emporta tot l'impacte contra l'asfalt. I això fa que enyori la suau terra del desert. Segons després tanco els ulls i pel cap em passen les imatges de quan era petit i cantavem amb els amics a la sortida de l'escola, de quan era més gran i acompanyava a la mare a buscar aigua al pou. De les terres que cultivava amb el pare, del Jamal parlant-me sobre les seves experiències a Europa. Mica a mica deixo de sentir dolor. Provo ara d'obrir els ulls, però ja no puc. Tot és fosc.