La lluna

En les nits com les d'avui la gent que habitualment atapaeix la gran ciutat decideix quedar-se a casa. Són aquestes les millors nits per anar a veure la lluna. Per asseure's davant d'ella i veure com lentament es va desplaçant a través del cel. Per fer que la seva llum t'acompanyi si és que et sents sol o ajudi a la teva imaginació a veure allò que no ets capaç de veure amb la llum del dia.

I això mateix va pensar el Bru quan va sortir de casa seva en busca de la lluna. No li va costar massa baixar tot aquell munt de carrers que separen el seu barri de la platja. Creu que la platja és el millor lloc per trobar-la. Perquè es relaxa quan veu la seva llum brillant sobre una aigua que no atura mai el seu moviment. Li encanta aquest contrast entre la calma de la lluna i l'agitació del mar que es crea quan tots dos interaccionen.

També la Judith trobava a faltar a la lluna i va anar cap a la platja en busca de la seva companyia. A la Judith li agrada tancar els ulls després de mirar la lluna i viatjar cap al món que porta a dins. A ella el que més li atrau de la lluna és la pau que transmet la seva llum, brillant enmig de tanta foscor. Una foscor que, com el mar, és infinita per a la nostra vista.

En Bru va veure la Judith sentada a la sorra, mirant-se la lluna amb els ulls tancats i va entendre que igual com ell, havia vingut a trobar-la en soletat. I a la Judith una estranya sensació li va recórrer el cos sencer quan va veure com el Bru pausadament enfilava el camí de tornada. Amb els ulls tancats.

Lluna de Barcelona - Skalariak

" Et vull tota per mi i mai em vull cansar. Et pensaré tota la vida si m'ensopego al caminar.
A la lluna de Barcelona. Estic a la lluna de Barcelona"

Binta y la gran idea

Aquest curt dirigit per Javier Fesser forma part de la pel·lícula "En el mundo a cada rato", rodada amb l'ajut d'UNICEF.
La Binta és una nena del Senegal que ajudarà al seu pare a ensenyar-nos "una gran idea". No m'explaiaré... només dir-vos que li dediqueu els 30 minuts que dura, de veritat. Obra mestra.

Binta y la Gran Idea (Javier Fesser)

A l'hora del pati

Desde darrera la porta del pati veig com el Manel li passa la pilota al Mohammed. El Mohammed no es pregunta on va néixer el Manel, tampoc el Manel ho fa.
Me n'adono també que en una altra punta del patí la Laia li amaga les caniques a la Jenny. Ni una ni l'altra saben on van néixer els pares de l'altra.
I sota la canasta l'Ahmed i en Gustavo somien en arribar algun dia a tocar la xarxa. No es pregunten quanta distància hi havia entre ells quan van néixer.

Els miro i trobo genial que un noi marroquí jugui amb un català alhora que la nena catalana li gasta una broma a la colombiana. Com també em sembla divertit que un nen pakistaní i un sur-americà comparteixin un mateix desig. Aleshores és quan m'adono que tinc la ment corrompuda, bruta. Que ja no sóc capaç de mirar amb els mateixos ulls amb que ho fan els nens. I tu?

Ja es nadal?

Estic confús. Juro que abans de sortir de casa he mirat al calendari quin dia era avui. No volia que em tornessin a dir allò de "sembla que no sàpigues el dia en que vius". 2 de desembre, n'estic segur. Millor dit, n'estava quan he sortit de casa.
He començat a sospitar que alguna cosa estranya pasava quan m'he trobat al Pare Noël davant la porta d'uns grans magatzems. No arribava el dia 24? Unes quantes cantonades més endavant un senyor em dona un full de paper i em desitja bon nadal. Potser sí que avui és nadal. Sembla evident, però prefereixo assegurar-me'n; per això aquest cop sóc jo qui desitja un bon nadal a la primera persona que se'm creua. "Bon nadal!" em respon, acompanyat d'un somriure. Per un cop hauria preferit indiferència. Ara sí, he d'admetre que tenien raó aquells que m'advertien que no sabia ni el dia en que vivia.
Llavors on he estat aquests 23 dies? Merda, m'estaré tornant boig? Recordo que havia quedat a la plaça Catalunya. M'hi acosto i em quedo atordit quan la veig. M'ha estat esperant 23 dies! No li sé explicar el que m'ha passat, així que senzillament li desitjo un bon nadal. Riu i em fa un petó.


EL NADAL MÉS TROPICAL - GERTRUDIS amb Joan Garriga (La Troba Kung-fu)

Si el que paga que es qui mana té el pessebre ben muntat
Si el que mana que es qui paga pel nadal t´ha colocat
Si és que pagues i no manes i a sobre has de treballar...
L ´únic que et demano nano és ser com en rabadà.

Ni a Betlem ni a Vaqueira me´n vull anar
que m´acabo de llevar i vull esmorzar
que això és el pessebre dels marginats
aquí no se salven ni els reis...

Ni galets ni gall d´indi avui menjarem
tampoc cantarem ni ens estimarem
ni a la tia pepa li donarem un tall
encara que resi a missa del gall

Fum, fum, fum és el que venen els carrers tots plens de llum!
ai! que fum que fum que fum

Que son massa hores ... i amb elles tu t'hi quedes

Ni trajos, ni corbates, que avui no em poso les sabates
Sabatilles d´espart i vaig més tapat
i vaig més mudat amb el meu bernús que el nen Jesús
Que no hi ha res com tenir un pare fuster
que t´ho arregli així de bé i sàpiga sempre que ens convé

Fum, fum, fum
ai que fum que fum que fum