La plaça del dubte

En Manel al mig de la plaça del dubte (si és que allò és una plaça i si és que on està es pot considerar el mig) es pregunta si per trobar allò que buscava havia de sortir de la plaça del dubte per davant o per darrera. Però ja no s'enrecordava que hi ha darrera i quan mirava cap a davant els arbres li impedien veure gaire més enllà d'ell mateix.
Davant o darrera. Passat o futur. Aquella petita plaça ha fet que es comencés a preguntar-se a ell mateix. Cap a on havia d'anar. Qui i perquè l'havien dirigit cap aquesta plaça. Volia sortir-se'n, però per on?

L'Elena veu al Manel quiet i s'estranya.
-Que fas Manel aquí plantat??
-Em faig preguntes.
-Això està bé. I que et preguntes?
-Ara mateix?
-Sí
-Doncs si m'acompanyaries a sortir de la plaça dels dubtes?
-Clar!! a on vols anar?
-Al carrer de la felicitat.
Perduda al mig del laberint de Ciutat Vella, la plaça (o carrer) del dubte fa honor al seu nom i genera dubtes des del seu naixement. Diuen els més grans, que quan estaven posant els noms dels carrers; i degut al seu petit tamany, no s'aclaraven si havia de tenir nom o no. D'aquí ve el nom de carrer del dubte, i finalment plaça del dubte.
Passeja't per la plaça del dubte i com en Manel, fes-te preguntes. Només cal que tinguis clar que busques.