Tot i el temps que fa que no el veu, l’Anna segueix enamorada d’en David. Mentres l’espera, es pregunta si encara el reconeixerà quan el torni a veure. Quan a la pantalla de l’aeroport s’anuncia l’arribada del seu vol, el cor de l’Anna batega amb molta més intensitat que segons abans. Comença a ser conscient de l’aprop que està el retrobament, i a mesura que s’acosta li venen al cap totes les vegades que ha imaginat aquest moment.
Surten els primers passatgers del vol. L’Anna està convençuda que en David vindrà amb una maleta ben grossa, carregada de sorpreses. Al cap d’una estona per la porta surt ell. Cabells arrissats, somrient i una mica més prim del que recordava. L’Anna amb llàgrimes als ulls s’esbraona cap a ell i se’l menja a petons.
En Pep torna avui de Nova York on fa uns mesos ha acabat la carrera d’arquitectura. S’ha passat el viatge imaginant què l’espera a la tornada de la seva ciutat. Haurà canviat gaire després de 4 anys? I que en serà de la gent que va deixar enrera ara fa 4 anys? Seguirà en Pep tan bromista com abans? I la Núria? Ha de trucar a la Núria i convidar-la a fer una copa. A passejar altre cop per la Barceloneta i a tornar a improvitzar aquells banys nocturns sota la lluna.
El que mai hagués imaginat, encara que l’avió hagués fet 2 voltes senceres a la Terra abans d’aterrar, és que una noia a qui no coneix el vindria a rebre amb llàgrimes als ulls, es llançaria sobre ell i tot seguit es fondrien en un petó.
