Patia

És pobre sabeu. Sí, pobre. D'aquells que quan tenen sort poden dormir als caixers. I fins fa poc l'home pobre patia perquè no tenia res. Però no penseu pas que patia per ell, la seva situació és la que és i, amb el pas dels anys ja la té més que assumida. Patia per no tenir res per oferir. Per no poder donar res a ningú, ni tan sols a aquells que encara són més pobres que ell, aquells que lluny d'aquí lluiten per poder ficar-se algo a la boca.

Això era abans que de tan veure com tothom pensava sobretot en si mateix, per inèrcia (o per mimetisme) comencés a no patir tant.

Sigilós

Sóc tan silenciós que us asseguro que si no tinguessiu els ulls ben oberts no sabrieu que estic al costat vostre. I aprofito aquesta habilitat per passar desapercebut, observar el que m'envolta sense que la meva presència perturbi allò que observo.

Un dia vaig decidir treure'n profit. Hi ha qui neix per ser pintor, altres per ser futbolista i és evident que jo he nascut per ser lladre. Al principi he de reconéixer que em feia una mica de vergonya, però mica en mica se m'ha passat i ara dic sense embuts que no m'estranyaria que fos el millor lladre que hi ha sobre els ciments d'aquesta ciutat. No ho dic per fanfarronejar, doncs puc presumir que al llarg de la meva carrera encara mai m'ha calgut sortir per potes. Simplement agafo el botí i deixo que tot continui el seu camí, com si jo mai hagués estat allà. El fet de treballar en una ciutat amb tan moviment i soroll encara em facilita més la feina.

I si avui m'he decidit a escriure això és perquè si algun dia trobeu a faltar alguna cosa penseu en mi. M'agrada que es reconegui la feina ben feta.