Senzill

Senzill.
Senzill com un passeig observant les platges de la ciutat.
Senzill com una nit sota la lluna.
Senzill com un somriure.
Senzill com mirar als nens jugant. Sense preocupacions.
Senzill com la llum d'un fanal.
Senzill com un "hola, com estàs?"
Senzill com escoltar una cançó.
Senzill com deixar volar la imaginació.
Senzill com les paraules.
I llavors, perquè ens compliquem tant?


No tens la sensació que no sabem apreciar la bellesa que s'amaga darrera de la senzillesa. Com en el videoclip "puntitos" dels fufü-ai, una autèntica meravella!



concert acústic al Bar Pastis (carrer Sta. Mónica) aquest dijous 24 a les 22:30.

La tardor

Marxa la calor. Canvien els colors. Vermell, verd, marró, taronja, tots barrejats com si es tractés de la paleta d'un pintor.
Olor a pluja. I l'aigua segueix omplint el bassal. Em pregunto perquè es tan relaxant veure com cau la pluja sobre els bassals.
M'agrada sentir el vent a la cara. Et fa sentir viu. Com trepitjar els bassals mentres corres et fa perdre les pors.
Quan s'ha acabat la tormenta el cel es queda net, s'allunya l'horitzó. Després de la tormenta surt el sol, diuen els vells. Després de la tormenta pots veure més enllà, afegeixo. I més clar. Per això la lluna brilla més que mai. Quin secret deu guardar aquesta nit?
I a tu? També t'agrada imaginar on ha caigut el llamp quan sents un tro?
I els colors segueixen canviant a fora. Mentrestant aquí dins, la teva pell, com aquell arbre, es va posant vermella a mesura que s'acosten els meus llavis. Somrius. Esperem junts l'hivern?

Elena - Plou

El temps

Cansat de que el temps se li tirés a sobre, de no tenir temps per a res, de pensar que els dies haurien de tenir més hores, i les setmanes més dies. Va proposar-se valorar més el temps i per aconseguir-ho es va fer una llista de "coses a fer per valorar el temps":

1. Obrir el rellotge i treure-li les agulles, després esborrar els números. Seguir portant aquest rellotge i mirar-lo de tan en quan, però veient les agulles allà on la imaginació decideixi.

2. Posar-se uns pesos a les sabates, per poder fixar-se més per allà on passa. "La presa mata".

3. Parar de fer el que sigui que estigui fent cada cop que vegi una bicicleta blava o escolti la paraula guitarra.

4. Després de sortir de casa contar quans núvols hi ha al cel. Si es de nit, mirar al cel i imaginar on es veurien les estrelles o si es veuen canviar-les de lloc i dibuixar mentalment les noves constel·lacions.

5. Quan passi per algun carrer que comenci per B (Bruniquer, Berlin, Bailen...) aturar-se al mig i no tornar a rempendre el camí fins que no passi algú amb una samarreta vermella.

I així fins al punt 25 (que eren els anys que tenia):
25. Afegir un punt cada any que passi. Cada any que passi s'ha d'estar més preparat per a valorar encara més el temps.


El fet és que des de que té el rellotge sense agulles i des de que procura complir aquesta llista, mai ha tornat a fer tard a res. Ell que sempre anava amb el temps just.


"Rellotge fill de puta, es temps que t'has menjat. I el món seguirà endavant."