Estimar-se a si mateix

Vaig acostar-me a escoltar aquella àvia asseguda al banc de la plaça Orfila. Amb la seva veu suau havia aconseguit captar l'atenció de tots els marrecs que fins feia ben poc donàven patades a una pilota, en un intent desorganitzat de partit de futbol.
Els explicava que feia molt i molt temps hi havia un noi que s'asseia dia sí dia també en aquella mateixa plaça on ara estaven ells. Deia que feia tant temps que encara no existia el banc on estaven asseguts, ni l'ajuntament del barri, ni el Palomar, ni res del que ara podien veure. I mentres els nens i nenes que l'envoltaven es miraven la plaça de dalt a baix, els hi va dir que aquest noi, que cada tarda estava sol, assegut al terra de la plaça, no volia tenir amics ni amigues.
La nena del vestit rosa la va interrompre - "Perquè??" - doncs no li entrava al cap que algú no volgués tenir amics ni amigues. L'àvia llavors se la va mirar i li va dir que estava sol per por. Perquè tenia por de fer amics. Es pensava que ningú l'entendria, que era tan avorrit que ningú voldria estar amb ell i que era tan ruc que tothom se'n riuria d'ell. A més -va afegir- quan algú intentava acostar-s'hi ell s'allunyava ràpidament, no volia que vinguesin a fer-li burles.
Tot seguit l'àvia allunyà la vista de la nena i mirà cap a tots i totes per dir-los que era tan pobre l'amor que el noi sentia cap a ell mateix que fins i tot va cridar l'atenció dels déus. Només ells coneixien el gran valor que atesorava dins seu. Però ni tan sols ells podien saber el perquè no volia estimar-se, perquè no apreciava totes les virtuts que tenia, que no eren poques.
Els va dir que alguns anys més tard aquell noi va morir. La gent de la vila- recordant el passat de l'actual barri de Sant Andreu- deien que havia mort de pena. Però no sabien que els déus no havien oblidat al noi. Així van decidir que, excepcionalment, el reencarnarien en un noi i en una noia alhora. I que escriurien en el llibre dels destins que en alguna o altra vida les 2 parts es tornesin a trobar per, aquest cop sí, apreciar totes les seves virtuts. Per estimar-se. Per estimar com mai ningú havia estimat encara.

Podria haver estat el final de la història, però l'àvia va suavitzar llavors encara més la seva veu. I va dir-los que aquestes dues parts poden estar ara a qualsevol lloc. Qui sap si encara s'han de trobar. Qui sap si no era algú d'ells.
Quan l'àvia semblava haver acabat de xerrar, la mateixa nena que abans l'havia interromput se la mirà entusiasmada i li va preguntar que si fos ella una de les dues meitats com sabria on era l'altra. L'àvia va deixar una pausa i amb tendresa li va dir: "Tard o d'hora te n'adonaràs". I ara sí, l'àvia es va aixecar i enfilà el camí de retorn. Allunyant-se poc a poc, com totes les àvies.

Elecciones generales

"Yo siempre he defendido y defenderé la libertad. La libertad de escoger"
"Creo en un mundo sin fronteras, porque todos somos personas de un mismo mundo. Las fronteras son barreras artificiales"

Qui és que ho ha dit? Noam Chomsky?, el subcomandante Marcos?, Manu Chao? . Hauria jurat que qui hi havia darrera la pantalla pronunciant això era en Mariano Rajoy. Serà que necessito dormir una mica més... Bona nit, ja em despertareu quan s'hagi acabat tota aquesta farsa que munten cada quatre anys.

Visions

Havia vist en centenars de películes al protagonista fregar-se els ulls per esbaïr les visions que tenia. Impulsivament, decideixo imitar-los, però no obtinc el mateix resultat.
Hauria jurat que aquest camí ample i frondós pel que em trobo era abans la Gran Via. Segueixo caminant fins a topar-me amb un riu que passa just per on la meva ment hi situa el carrer Sardenya. El segueixo cap amunt, no hi ha rastre de vida humana. Tampoc allà on, si la meva orientació no falla, hi hauria de trobar la Diagonal i on em torno a topar amb un altre camí. Aquest cop més ample i sense gaire vegetació. Allà prenc la decissió de seguir els carrers, ara convertits en camins, que m'acostin al Tibidabo.
Tot i que m'ho esperava, no puc deixar de sorpredre'm quan em trobo davant la muntanya. Encara que el sol faci estona que ha deixat de brillar, no puc evitar que la suor empapi la meva pell a mesura que vaig pujant les rampes que m'acosten al final del camí. Però no m'aturo, tinc una necessitat irracional d' arribar adalt. Quan per fi tinc la cima a tocar corro cap a ella. No trigo massa a arribar-hi. Alço la vista i miro avall. Veig llums, carrers, edificis il·luminats... Em frego amb força els ulls.

Correr

Va mirar el rellotge penjat a la paret, i sense temps per observar l'hora que marcaven les agulles, va marxar. Sabia que havia arribat l'hora. Havia de ser ara el moment de travessar la porta, sortir a fora i deixar-se endur per l'aire.
Així gambada a gambada va anar recorrent els carrers del seu barri. Carrers estrets on la llum del sol no ha gosat perturbar la fredor i la calma que s'hi pot respirar durant el dia, i en els que la foscor de la nit sembla trobar-s'hi còmoda.
I tota la gent que ha arribat atreta per aquesta fredor i per sentir-se lluny de la llum, el mira a ell. Però ell no s'atura, segueix corrent pels carrers. Sap que d'un moment a altre ho trobarà. Llavors per fi coneixerà que és això que està buscant, això que està a punt de trobar.


CORREN - Gossos amb Dani Macaco


"Difí­cil descobrir qui soc avui­. Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora. Tomba la bala que m'apuntava, era la meva i jo mateix em disparava. Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma, no s'esborren. Em conformo en mirar-me, mirar-me de dins cap a fora."

2008 Bons propòsits

1.- Viatjar:

• Agafar el núvol sol o acompanyat i disfrutar del seu vol.
• En cas d'haver-se de desplaçar per terra, ser respectuós amb l'aire de tots.
• Caminar per plaer i no per necessitat.
  
• Sentir l'aire, el gust de viatjar sobre 2 rodes.
• Descobrir que hi ha vida més enllà d'aquesta ciutat.
  

2.- Divertir-se:

• Treure el nen o nena que duem a dins.
• Riure, riure's de tu, riure's dels qui es riguin de tu.
• Trobar els bons moments, fins i tot quan semblin estar amagats.

3.- Somiar:

• Somiar desperts.
• Somiar que les utopies són possibles i no despertar-se mai d'aquest somni.
• Regalar somnis a aquells que no en poden tenir.
• Apreciar quan els somnis es converteixen en realitat, fins i tot aquells que mai s'havien arribat a somiar.
  

4.- Aprendre:

• Descobrir nous racons, nova gent, nous paisatges i nous moments.
• Redescobrir vells racons, vells amics i amigues, vells paisatges i recordar moments passats.
  
• Ensopegar dues, tres i fins i tot quatre vegades amb la mateixa pedra. Tantes vegades com calgui.

5.- Ser més lliure:

• Ser cada cop més tú. Encara que això impliqui desempallegar-nos del còdig de barres que algú ens va enganxar.
• Nedar a contracorrent (o sortir-se del camí marcat en cas d'anar caminant)
• Gaudir de la llibertat allà on ja ha estat conquerida: Linux, Wikipedia, Mozilla Firefox.

6.- La imaginació al poder o el poder de la imaginació:

• Imaginar com serien les coses si...
• Barrejar imaginació amb realitat. O realitat amb imaginació.
  

7. Gaudir de les lletres, dels sons, de les imatges:

• Viure les histories que neixen cada dia en pàgines o pantalles al llarg de la ciutat.
  
• Compartir els pensaments.
• Descobrir els sons que poden estar amagats en qualsevol dels racons de la ciutat.
  

8.- Fer que dia a dia es vagi omplint l'any de màgia. Entre tots és més fàcil.