Tria la teva història.

Podeu votar a http://www.bcn.es/diagonal/

A.- En tot el trajecte pel boulevard més conegut del món, "la plus belle avenue du monde", no va gosar dir-li el que portava tan de temps pensant. Potser ara ja no es troba a la ciutat de l'amor, però com la Diagonal, ell també ha canviat. Acàs existeix cap escenari més màgic que la ciutat "més maca del món" perquè sorgeixin els moments que qualsevol desitjaria atrapar...

B.- Ell viatja cantant, ara sí que es canta bé sense tan soroll. Els avis que passegen amb els nets se'l miren i somriuen. Una rumbeta bona, una dels manel i l'última d'Elena. A la tornada, tot de sobte algú s'uneix. Gira la mirada, aquella dolça veu li resulta familiar...

C.- Tot continua igual. Perquè canviar les coses, no és veritat que podrien anar més malament...

Cada matí

Resulta molt més fàcil desfer-se del llençols i començar un nou dia quan saps que allà fora, com cada matí des d'un temps ençà, estàs tú esperant-me. Allà, sola, inmòvil a la mateixa parada de l'autobús de sempre, mostrant-me el teu somriure tímid i una mirada encissadora amb la que sembles voler dir alguna cosa. En que deus estar pensant? La intuïció em diu que ets d'aquella clase de persones que pots viatjar a través de la imaginació. Que ets capaç d'endinsar-te en el més perfecte (o imperfecte) dels móns, que pots fer que els altres es converteixin en els protagonistes de la teva pel·lícula. Et miro, com cada matí, però avui comprenc que m'encantaria que compartíssim una de les teves històries algun dia. Tant que encara que fós només per un dia et donaria, o millor dit et canviaria, la meva vida. I tan de bo, en aquest dia únic fos jo qui t'alegrés el matí des de la parada, atrapat en el teu anunci d'un famós perfum francès.