Es busca

Tants fulls escrits amb el llapis que ara he perdut. Sense ell no sé trobar les paraules, les idees es perden i les històries passen desapercebudes.

De veritat que he fet tot el que està a les meves mans per trobar-lo. L'he buscat per tot arreu on hem estat plegats. Ni rastre pel barri de Gràcia, ni a la Barceloneta, ni al Gòtic. Tampoc en saben res d'ell a les Rambles o al parc de la Ciutadella. I quan m'acosto preguntant a cadascuna del munt de cafeteries que hem visitat, solament obtinc llargues.

Arribats a aquest punt no em queda cap altre recurs que involucrar al màxim de gent en la seva busca. Us podria dir que és un llapis escarransit i de color vermell, a primera vista, un simple llapis vell. Però és quan està a les mans que es fa diferent a la resta dels llapis. No, no canvia pas de color ni de forma. El que sí canvia és la percepció del qui l'agafa. Així pots arribar a veure més enllà d'on arriba la vista , de percebre allò que sovint passa desapercebut. Si el trobeu, entendreu el que vull dir en pic el tingueu entre les vostres mans.

Sé que no tinc gaires possibilitats de retrobar-lo. I comprenc que de la mateixa manera que un dia va arribar a les meves mans avui pot estar a les mans d'algú altre.

Em pregunto si haurà arribat el moment d'escriure en boli. De fer que, a partir d'ara, els fulls quedin marcats per sempre, lluny de la goma de la memòria.

Per tot això, només em queda per afegir que es busca boli.