Espero que el semàfor em deixi travessar. A l'altra banda la Núria també espera pacientment que es posi verd.
Quan això passi sé que començarà a creuar com si no m'hagués vist. Sé que me la quedaré mirant i que pel cap em passarà la idea d'aturar-la. Sé també que ella tot i fingir que no m'ha vist desitjarà que adverteixi la seva presència. Sé que per uns instants la meva imaginació em farà volar amb ella pel cel d'aquesta, la meva ciutat. I sé que mentrestant ella pensarà en els moments que podriem passar plegats.
Sé que quan ja hagi travessat, quan estigui camí del port, me'n penediré de no haver-la aturat. Com també sé que ella, just abans d'arrivar a les Rambles, no entendrà perquè ha tornat a fingir que no m'havia vist.
dijous, de juliol 31, 2008
Ho sé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sí, moltes vegades deixes de fer les coses que més desitges per por a fracassar o a que la realitat no sigui tal com t'havies imaginat.
"I és que jo no entenc perquè tanta gent dels desitjos fa somnis però no s'atreveix. Potser és cert que hi ha cops en què jo mateix no goso a fer el què faig aquesta nit. El passat és ple i el futur és buit i les coses no passen si no les escric." Aquesta nit. Lax'n'busto.
Sempre ens quedarà somiar!
Si ho saps, si saps que tot anirà com dius i no t'agrada, per què no fas alguna cosa per canviar-ho? Aquesta pregunta te la faig a tu però sobretot me la faig a mi, perquè no poc sovint em trobo en aquesta situació, en la qual sé el que passarà i, tot i que no és el vull que passi i sabent que jo puc fer que sigui diferent, acaba passant el que temia. Crec que moltes persones no entendrien aquest comportament, però sé que tu l'entens, precisament pel que has escrit; i em sento alleujada. No estic tan cap per avall com a vegades penso, o almenys no ho estic sola ;)
Publica un comentari a l'entrada