Estimat núvol,
Sé que és dur però vull que la nostra relació estigui basada en la sinceritat, per això finalment m'he decidit a escriure't el que em feia tanta por explicar-te. És veritat que ets tú qui m'ha ensenyat a volar i tant de bo ho puguis seguir fent durant molt de temps. I si l'altre dia vaig haver d'agafar aquell avió va ser només per necessitat. De veritat, tú ja saps que per a mi era molt important agafar-lo. I si he de ser sincer, no me'n penedeixo. Espero que ho entenguis doncs a l'altra banda del vol m' esperava ella. Amb la qui tants vols hem compartit.
dijous, de desembre 11, 2008
Carta al núvol
a sobre el núvol hi anava:
Joan
a les
10:57 p. m.
El núvol passava per... cel del món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
publicació d'un llibre, ja!
JEJE.
Se't trobava a faltar per aquí.
Potser per sant jordi???
Fins despres colepi
Publica un comentari a l'entrada