dijous, de desembre 11, 2008

Carta al núvol

Estimat núvol,

Sé que és dur però vull que la nostra relació estigui basada en la sinceritat, per això finalment m'he decidit a escriure't el que em feia tanta por explicar-te. És veritat que ets tú qui m'ha ensenyat a volar i tant de bo ho puguis seguir fent durant molt de temps. I si l'altre dia vaig haver d'agafar aquell avió va ser només per necessitat. De veritat, tú ja saps que per a mi era molt important agafar-lo. I si he de ser sincer, no me'n penedeixo. Espero que ho entenguis doncs a l'altra banda del vol m' esperava ella. Amb la qui tants vols hem compartit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

publicació d'un llibre, ja!

Joan ha dit...

JEJE.
Se't trobava a faltar per aquí.
Potser per sant jordi???

Fins despres colepi