BCN BSO

Si fessin la banda sonora de la ciutat no hi podria faltar aquesta cançó:



I escoltant-la em perdo Rambles avall, m'endinso al laberint del Raval. Un laberint on no existeix la por de no trobar la sortida.
Deixo de sentir el tic-tac marcat pel rellotge, ara aturat. Començo a sentir el bategar del meu cor. I mica en mica el bullici de fora va deixant pas al silenci a dins.
Ja se sap que en aquesta ciutat tots els camins porten al mar. I com em deixo emportar pels camins, arribo al mar. Dubtaves acàs que no trobés la sortida del laberint?
Les oles trenquen per fi el silenci. Em capbusso en aquesta onada que sembla infinita. Però tots 2 sabem que l'infinit no existeix. Tots 2 sabem on acabarà aquest viatge. Tots 2 sabem on començarà el següent.