Es donà un fort cop al cap que li va fer perdre el coneixement. Uns dies després quan va tornar a trobar-lo tenia moltes visites.
- Com estàs? - li preguntà l'Ignasi.
- Mandarines i turró.
- Com et trobes? - va dir-li l'Eli.
- L'últim de Paul Auster.
- Estàs millor? - va preguntar en Jordi
- Diria que a les dotze.
Quan la Marina va arribar, va trobar-se amb l'Ignasi, l'Eli i en Jordi xerrant sobre les possibles seqüeles del fort cop al cap i especulant sobre el seu estrany comportament. La Marina que l'havia acompanyat tots aquells dies va entrar a la habitació ensumant-se alguna cosa.
- Com estàs?
- Avui em trobo molt millor. I ara encara més.
I no li van caler més preguntes per entendre'l.
dimarts, de desembre 15, 2009
Els amics
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Q way :)
jajajaja! segur que aleshroes de marina no es deia amelié?
Es pot dir com vulguem perquè no té nom, però li ha d'agradar el mar. Li agrada el mar a l'Amélie? :-)
Publica un comentari a l'entrada