El cinema francès

Estic sentat a un dels bancs que hi ha a la plaça Joanic, t'espero i no arrives. Al costat meu hi ha una noia, li diré Judith, que espera a algú a qui diré David. A la Judith a més d'agradar-li les pel·lícules franceses, li encanta prendre tè a la teteria que hi ha prop de la plaça del Sol. Perquè la Judith sap que a la teteria Jasmí es respira la tranquilitat i la calma d'una teteria perduda en qualsevol poble del Magreb. La Judith volia anar a veure una pel·lícula (Odette Toulemonde) als Verdi, però no hi podrà anar perquè el David arriba tard. No porta rellotge i s'ha entretingut parlant amb un amic a qui feia temps no veia i a qui diré Marc. El Marc no coneix a la Judith (encara) ni tampoc li agrada el cinema francès. Abans de trobar-se amb el David, baixava Torrent de l'Olla camí al Calexico on l'esperen per fer unes partides de billar. Però a ell el que més li agrada d'aquest bar no és pas el billar sinó les taules folrades amb entrades de concerts: de Mano Negra a Zeleste, dels Beattles a la Monumental, dels Negu Gorriak, de Platero y tu, de Nofx... M'agradaria viatjar al passat i poder aprofitar aquestes entrades. Saps què? Quan arrivis et preguntaré si creus que podem canviar el passat.

El noi que toca una guitarra espanyola i al qui diré Xabi (amb b) no s'asseu a cap banc, està a l'herba que hi ha al costat de les taules de ping-pong i canta una cançó que no conec. El Xabi crec que no espera a ningú perquè ja està acompanyat d'una noia rosa, a qui diré Vero, i d'un noi que porta rastes que per mi serà l'Uri. L'Uri no viu a Gràcia, per això ha arribat en bicicleta. En canvi el Xabi i la Vero, que són veïns, viuen prop de la plaça Rovira i han baixat caminant. Quan s'hagin cansat de cantar aniran a veure una pel·lícula a casa del Xabi. Ho sé perquè la Vero porta un DVD (Paris je t'aime) i perquè als tres els hi agrada el cinema francès, sobretot al Xabi. Paris je t'aime l'enamorarà encara més, m'agradaria saber de qui. Saps què? Quan arrivis et preguntaré si creus que podem predir el que ens depararà el futur.

Dos bancs més enllà d'on som la Judith i jo s'asseu una altra noia rosa, a ella li diré Laia. La Laia llegeix un llibre que m'agradaria també llegir (Tot està il·luminat) i no espera al David, ni al Marc. De fet, no espera a ningú. No li agrada esperar, tampoc li agrada el cinema francès. En canvi, sí li agrada passejar per Gràcia i prendre's un gelat a la plaça de la Revolució. A mi també m'agraden els gelats de la plaça Revolució i si segueixes fent-me esperar tindré ganes de convidar-la (i d'oblidar-te), però no ho faré perquè sóc massa tímid. I perquè no li agrada el cinema francès!!!