Torna el fred i els dies curts. Per això vaig a la platja de la Marbella, m'assec a la sorra i provo de recordar.
Recordo aquell nen que volia construir un castell que arribés fins al cel. Recordo també com onada rera onada el seu somni s'esbaïa, i com onada rera onada ho tornava a intentar. Mai es rendia.
També em ve al cap el noi que saltava i ballava amb una safata de rosques al cap. Tanta era la seva gràcia que les venia sense gaires problemes, encara que a 40 graus ja us podeu imaginar com estaven les rosques. I els compradors es menjaven la seva resseca rosca amb un somriure d'orella a orella.
Després em torno a veure nedant mar endins. Aquella sensació d'allunyar-se de la multitud, de veure la ciutat més petita. De sentir-se tan bé dins l'aigua.
O com tumbat a la tovallola passava les pàgines d'un llibre que per moments em transportava lluny de la sorra. Mentres de fons s'escoltaven els crits de guerra del venedor de refrescos que, juntament amb els rajos del sol picant sobre el meu cos, em tornaven a la realitat.
Tots aquests records aconsegueixen que m'envaeixi una agradable sensació de calor. Penso que s'ha de valorar la memòria, que sense memòria ens moririem de fred.
I si hi ha algú que passi fred per no poder recordar, podem explicar-li que a la platja feia calor. Que un nen provava d'enlairar un castell de sorra...
Recordo aquell nen que volia construir un castell que arribés fins al cel. Recordo també com onada rera onada el seu somni s'esbaïa, i com onada rera onada ho tornava a intentar. Mai es rendia.
També em ve al cap el noi que saltava i ballava amb una safata de rosques al cap. Tanta era la seva gràcia que les venia sense gaires problemes, encara que a 40 graus ja us podeu imaginar com estaven les rosques. I els compradors es menjaven la seva resseca rosca amb un somriure d'orella a orella.
Després em torno a veure nedant mar endins. Aquella sensació d'allunyar-se de la multitud, de veure la ciutat més petita. De sentir-se tan bé dins l'aigua.
O com tumbat a la tovallola passava les pàgines d'un llibre que per moments em transportava lluny de la sorra. Mentres de fons s'escoltaven els crits de guerra del venedor de refrescos que, juntament amb els rajos del sol picant sobre el meu cos, em tornaven a la realitat.
Tots aquests records aconsegueixen que m'envaeixi una agradable sensació de calor. Penso que s'ha de valorar la memòria, que sense memòria ens moririem de fred.
I si hi ha algú que passi fred per no poder recordar, podem explicar-li que a la platja feia calor. Que un nen provava d'enlairar un castell de sorra...
IN MY LIFE (The Beatles)
There are places I remember
All my life though some have changed
Some forever not for better
Some have gone and some remain
All these places have their moments
With lovers and friends I still can recall
Some are dead and some are living
In my life I've loved them all
There are places I remember
All my life though some have changed
Some forever not for better
Some have gone and some remain
All these places have their moments
With lovers and friends I still can recall
Some are dead and some are living
In my life I've loved them all
2 comentaris:
me ha gustado lo de "crits de guerra" :-)
així que venedor de rosques eh? jeje ja m'ho explicaràs...
A mi també em vindria bé una mica de calor d'estiu per poder suportar aquest hivern tan llarg que ens espera! Si és tan fàcil com posar-se a recordar... recordaré!!
Publica un comentari a l'entrada