Senegal connection

Sí, al costat meu hi tinc el mercat de la Boqueria. També vec tot d'homes i dones corrent perquè arriben tard a algun lloc.
Sé que el soroll que escolto és produit pels motors dels cotxes quan arrenquen, seguint les llums verdes i vermelles que dicten l'ordre als conductors i als que esperen poder travessar el carrer. També sé que els forats que vec al terra són les entrades del metro. I que els animals que vec estan a dins de gàbies.

Sé de sobres on sóc, però per segons la música em transporta cap al continent africà.



Amadou et Mariam són una parella del Senegal, fan una música que et relaxa moltíssim. Llàstima que haguem hagut d'esperar que fossin descoberts per un europeu abans que arribessin aquí (al Senegal ja fa anys que sonen a la ràdio). El seu nou cd -Dimanche à Bamako- ha estat produït pel Manu Chao i és una autèntica passada.

Amadou et Mariam - Politic amagni (Dimanche à Bamako)


"La politique exige du sang, des larmes, de l'ignorance, des mensonges, des vies et des votes.
C'est pour cela, mon ami, c'est une évidence. La politique est violence. La politique c'est pas bon"

El colom

Hi ha un colom que espera impassiu l'arribada de la seva mort. Fa que m'aturi. Està immòvil i és força evident que d'un moment a altre li arribarà la hora. Tot i així desprèn serenor. Sembla com si volgués expressar-se i dir que ja sap que està a punt de morir, però que no li preocupa gaire.

Estic segur que si fos capaç de comunicar-se explicaria que ha viscut mil experiències. Que un dia va veure com un nen i la seva àvia venien a portar-li bocins de pà sec al parc de la ciutadella. Que ha vist algunes de les meravelles d'aquesta ciutat des d'uns angles que cap humà encara no ha vist mai. Que ha estat i s'ha sentit lliure des del dia en que va néixer. Que volar és pura màgia.
Que la seva vida l'ha omplert en tot moment i per això la mort mai l'ha espantat. I ara que intueix el final d'un moment a l'altre, surt a mostrar-nos la seva serenor. A fer saber sense necessitat de paraules que ell ha viscut. Tots els dies de la vida que avui està a punt d'esgotar.

Quan arribi a casa no em podré treure el colom del cap. Sé que ja estarà mort, però no em sentiré trist.

Les Bruixes

Al carrer Rosselló, passat l'hospital clínic, hi ha un racó on les bruixes no s'amaguen. No és gaire difícil de trobar si camines amb els ulls oberts. Si t'hi atures davant, les bruixes et convidaran a compartir sostre amb elles. A oblidar-te de la fred mentres agafes una tassa de cafè entre les mans.
Només la presència d'aquestes bruixes, despreocupades de no ser vistes, pot explicar perquè a vegades les hores passen a ser minuts i perquè altres vegades el temps s'atura. Perquè les converses no tenen cap mena de sentit, mentres el surrealisme agafa significat sense entendre'l.
Si creus en elles, et faran volar sense moure't de la cadira. Aterraràs lluny. Tan lluny que hauràs perdut la noció de la distància i et semblarà no haver-te mogut de la cadira.

Però quan et preguntis el perquè de totes aquestes experiències, faran que les oblidis. Passaran a formar part del teu inconcient. Per això, quan tornis a ser convidat tindràs la sensació d'haver-les viscut ja. D'haver-ho somiat o d'estar visquent un "deja vu". Llavors et preguntaràs què són les bruixes, sense sospitar que ja coneixes la resposta.

El indio

La sort de conéixer persones originals. Amb les que els moments aparentment intranscendents acaben convertint-se en moments plens de sorpreses. M'agraden.

El Indio - Facto Delafe y las Flores Azules

Del alba, el rosa. Del drácula, lo rojo
Domingo la bici. Domingo el reposo
Del viento, la brisa. Tu cara, tu sonrisa
Despierto tras las siesta.Tenderé la ropa
La ropa se seca.Regaré las plantas
¿Cortaré las hojas o las dejaré largas?
Legañas en los ojos. Lentejas en remojo
Me miras el trasero y lo meneo

Julio en la onda, 5 de la tarde.
Leche con galletas.Yo, dentro del pijama.
Empieza la jornada
¿Qué tal el partido?
Mi equipo ya ha marcado, casi siempre gana.

Bajo la manta. Mi niña acurrucada
El sofá es como una balsa. El salón en la penumbra
Alquilamos una peli y acabamos en la cama

Jugando a vaqueros y haciendo un poco el indio
Pito pito gorgorito
¡Que me voy! ¡Que ya me he ido!
¡Que ya he vuelto!
¡Que sí!
¡Que sí!
¡Que sí!

Que a tu lado, como un crío
Que a tu lado lo rizo
A tu lado la crema. A tu lado lo subo
lo elevo, lo asciendo,
lo vuelo y lo planeo.
Peinando las nubes y pintando el cielo

Hecho lo hecho
y dicho lo dicho
Prepararé la cena
Porque estaba escrito
Porque estaba escrito
Porque estaba escrito
Verdurita buena, sí!

En un dos por tres o en un tres por cuatro
Tu cara, tu retrato en mi corazón.
Guardado entre sedas.
Como las estrellas brillo a tu son
¡Dale gas!

Si es natural es bueno
Y si es bueno es natural, que sí!
Es natural y es bueno
Y si es bueno yo juego.

La memòria

Torna el fred i els dies curts. Per això vaig a la platja de la Marbella, m'assec a la sorra i provo de recordar.
Recordo aquell nen que volia construir un castell que arribés fins al cel. Recordo també com onada rera onada el seu somni s'esbaïa, i com onada rera onada ho tornava a intentar. Mai es rendia.
També em ve al cap el noi que saltava i ballava amb una safata de rosques al cap. Tanta era la seva gràcia que les venia sense gaires problemes, encara que a 40 graus ja us podeu imaginar com estaven les rosques. I els compradors es menjaven la seva resseca rosca amb un somriure d'orella a orella.
Després em torno a veure nedant mar endins. Aquella sensació d'allunyar-se de la multitud, de veure la ciutat més petita. De sentir-se tan bé dins l'aigua.
O com tumbat a la tovallola passava les pàgines d'un llibre que per moments em transportava lluny de la sorra. Mentres de fons s'escoltaven els crits de guerra del venedor de refrescos que, juntament amb els rajos del sol picant sobre el meu cos, em tornaven a la realitat.

Tots aquests records aconsegueixen que m'envaeixi una agradable sensació de calor. Penso que s'ha de valorar la memòria, que sense memòria ens moririem de fred.
I si hi ha algú que passi fred per no poder recordar, podem explicar-li que a la platja feia calor. Que un nen provava d'enlairar un castell de sorra...

IN MY LIFE (The Beatles)

There are places I remember
All my life though some have changed
Some forever not for better
Some have gone and some remain

All these places have their moments
With lovers and friends I still can recall
Some are dead and some are living
In my life I've loved them all