Hi ha un colom que espera impassiu l'arribada de la seva mort. Fa que m'aturi. Està immòvil i és força evident que d'un moment a altre li arribarà la hora. Tot i així desprèn serenor. Sembla com si volgués expressar-se i dir que ja sap que està a punt de morir, però que no li preocupa gaire.
Estic segur que si fos capaç de comunicar-se explicaria que ha viscut mil experiències. Que un dia va veure com un nen i la seva àvia venien a portar-li bocins de pà sec al parc de la ciutadella. Que ha vist algunes de les meravelles d'aquesta ciutat des d'uns angles que cap humà encara no ha vist mai. Que ha estat i s'ha sentit lliure des del dia en que va néixer. Que volar és pura màgia.
Que la seva vida l'ha omplert en tot moment i per això la mort mai l'ha espantat. I ara que intueix el final d'un moment a l'altre, surt a mostrar-nos la seva serenor. A fer saber sense necessitat de paraules que ell ha viscut. Tots els dies de la vida que avui està a punt d'esgotar.
Quan arribi a casa no em podré treure el colom del cap. Sé que ja estarà mort, però no em sentiré trist.
dijous, de novembre 22, 2007
El colom
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tu sempre somiant en volar...
Avui m'agradaria ser un colom i volar per sobre els carrers, els edificis, els parcs i arribar al mar, i volar mar endins, i sentir que res em lliga a la terra, i seguir volant, fins que les meves ales no poguessin més...
I quan les teves ales no poguessin més t'adonaries que sota teu hi tens Formentera ;)
Tant de bo!El que donaria ara per poder estar passejant per les platjes d'aquesta illa...
ai si, que bonic tot!
Publica un comentari a l'entrada