La lluna

En les nits com les d'avui la gent que habitualment atapaeix la gran ciutat decideix quedar-se a casa. Són aquestes les millors nits per anar a veure la lluna. Per asseure's davant d'ella i veure com lentament es va desplaçant a través del cel. Per fer que la seva llum t'acompanyi si és que et sents sol o ajudi a la teva imaginació a veure allò que no ets capaç de veure amb la llum del dia.

I això mateix va pensar el Bru quan va sortir de casa seva en busca de la lluna. No li va costar massa baixar tot aquell munt de carrers que separen el seu barri de la platja. Creu que la platja és el millor lloc per trobar-la. Perquè es relaxa quan veu la seva llum brillant sobre una aigua que no atura mai el seu moviment. Li encanta aquest contrast entre la calma de la lluna i l'agitació del mar que es crea quan tots dos interaccionen.

També la Judith trobava a faltar a la lluna i va anar cap a la platja en busca de la seva companyia. A la Judith li agrada tancar els ulls després de mirar la lluna i viatjar cap al món que porta a dins. A ella el que més li atrau de la lluna és la pau que transmet la seva llum, brillant enmig de tanta foscor. Una foscor que, com el mar, és infinita per a la nostra vista.

En Bru va veure la Judith sentada a la sorra, mirant-se la lluna amb els ulls tancats i va entendre que igual com ell, havia vingut a trobar-la en soletat. I a la Judith una estranya sensació li va recórrer el cos sencer quan va veure com el Bru pausadament enfilava el camí de tornada. Amb els ulls tancats.

Lluna de Barcelona - Skalariak

" Et vull tota per mi i mai em vull cansar. Et pensaré tota la vida si m'ensopego al caminar.
A la lluna de Barcelona. Estic a la lluna de Barcelona"