Patia

És pobre sabeu. Sí, pobre. D'aquells que quan tenen sort poden dormir als caixers. I fins fa poc l'home pobre patia perquè no tenia res. Però no penseu pas que patia per ell, la seva situació és la que és i, amb el pas dels anys ja la té més que assumida. Patia per no tenir res per oferir. Per no poder donar res a ningú, ni tan sols a aquells que encara són més pobres que ell, aquells que lluny d'aquí lluiten per poder ficar-se algo a la boca.

Això era abans que de tan veure com tothom pensava sobretot en si mateix, per inèrcia (o per mimetisme) comencés a no patir tant.