Sigilós

Sóc tan silenciós que us asseguro que si no tinguessiu els ulls ben oberts no sabrieu que estic al costat vostre. I aprofito aquesta habilitat per passar desapercebut, observar el que m'envolta sense que la meva presència perturbi allò que observo.

Un dia vaig decidir treure'n profit. Hi ha qui neix per ser pintor, altres per ser futbolista i és evident que jo he nascut per ser lladre. Al principi he de reconéixer que em feia una mica de vergonya, però mica en mica se m'ha passat i ara dic sense embuts que no m'estranyaria que fos el millor lladre que hi ha sobre els ciments d'aquesta ciutat. No ho dic per fanfarronejar, doncs puc presumir que al llarg de la meva carrera encara mai m'ha calgut sortir per potes. Simplement agafo el botí i deixo que tot continui el seu camí, com si jo mai hagués estat allà. El fet de treballar en una ciutat amb tan moviment i soroll encara em facilita més la feina.

I si avui m'he decidit a escriure això és perquè si algun dia trobeu a faltar alguna cosa penseu en mi. M'agrada que es reconegui la feina ben feta.