Tota la sala Apolo saltant al ritme de les trompetes. L'Ignasi es fixa en la samarreta de la Laia. Verda, com els seus ulls. Li agrada (la samarreta). S'hi acosta i la mira de més aprop per poder apreciar les formes (de la samarreta). D'aprop encara li agrada més (la samarreta). Veu com (la samarreta) s'acosta cap a ell i escolta un xiuxiueig suau a la orella. No l'enten però la segueix (a la samarreta) i al cap d'una estona arriben al pis de la Laia. Poc a poc comença a treure-li la samarreta (a la Laia).
divendres, de novembre 28, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No tinc paraules per descriure el text..potser surrealista? però m'ha agradat molt :)
M'ha agradat molt. Com que he estudiat filologia catalana, no m costa de dir-te que "entén" porta accent. Passaré més cops pel teu blog. Me l'apunto. A més, és en català i castellà, com el meu.
Publica un comentari a l'entrada