Al tren

Curiosament, avui m'assec mirant enrera, vull dir, en la direcció contrària a la que avança el tren. Serà el meu inconscient el que m'ha fet seure així? I, en comptes de continuar el capítol del llibre que havia deixat a mitges aquest matí, em trobo rumiant en perquè m'he assegut mirant endarrere.
Podria ser que l'inconscient m'estigui avisant de que em fa por mirar cap al futur i per això prefereixo mirar enrere. Encara que també em podria estar dient que sovint donem passos cap endavant sense tenir en compte el que ens queda enrera. Què sovint ignorem qui o què ens ajuda a fer aquests passos.
O qui sap si serà la meva manera de protestar contra aquesta societat. Una societat que premia aquells que avancen, encara que sigui trepitjant als altres i, per aquesta raó, decideixo revelar-me mirant enrere i no pas endavant.

Serà per qualsevol d'aquestes raons o perquè eren els únics seients que quedaven lliures.