No és el que sembla

En Josep freqüenta les zones més cools de la ciutat. Cada divendres sopa a un restaurant japonès del Born. 25 euros el plat, però en Josep s'ho pot permetre. A més, com el servei és bo, els hi acostuma a deixar una bona propina. Després sol anar a un bar petit però acollidor del mateix barri on queda amb uns amics tan moderns com ell. Allà solen petar la xerrada ambientats amb el més guay de la música indie-pop de la escena underground de la ciutat. Avui li ha tocat pagar la ronda al Josep, 3 cervesses (per suposat d'importació) i un mojito pugen 22 euros. Entre tots quatre han acordat que com avui estaven cansats canviarien la idea de Luz de Gas per anar a veure la pel·lícula d'aquell director coreà que recomenaven a la guia cultural de la ciutat. Com tenen una hora de marge van tirant xino-xano cap als cinemes. Tot i així a mig camí els hi entra set. En Josep veu un venedor de cervesses a la cantonada:
- ehhh! 4 cervezas amigo. ¿Cuanto cuestan?
- 1 euro y medio cada cerveza. 6 euros.
- No, no. Sabemos que las vendes por 1 euro. 4 euros máximo.


Bé, i aquesta era la història per colar la que possiblement sigui la meva cançó preferida. Varietat de ritmes, ska i tocs de punk barrejat amb un ritme enganxadís més tropical i una lletra que diu coses.

Kolore Bizia - Negu Gorriak



VISTA LA CANTIDAD DE COLORES,
A ALGUIEN SE LE OCURRIÓ GRITAR: COLOR UNIDO!
Y ENTONCES A UN DESPISTADO SE LE OCURRIÓ QUE TENÍA QUE
COMPRARSE UN JERSEY DE BENETTON, DE VERDAD.
PERO SI ME PREGUNTAS CUÁL ES MI COLOR FAVORITO
YA SABES CUAL VA A SER MI RESPUESTA: COLOR VIVO.

TODOS LOS COLORES CONTRA EL FASCISMO
COLOR VIVO CONTRA LA XENOFOBIA
TODOS LOS COLORES CONTRA LA FALSEDAD
COLOR VIVO