- 2 de cervesses i tres de xoriço!!!!
-Marxant!! De qui és l'hamburguesa??!!! un d'hamburguesa!!!
-Amb formatge i ceba??... Aquí, aquí!!!
Dia rera dia escoltava el rebombori de la gent demanant entrepans, compartint beguda i fent petar la xerrada des de dins del pot on em guardaven juntament amb els altres escuradents. Mentres esperava ser agafat per un dels clients de la xampanyeria he pogut apreciar milers de petites històries. He vist com vosaltres, humans, deixave-ho de comportar-vos com robots programats per aprofitar el temps, serà això la calor humana? També he vist com desconeguts banyaven la seva vergonya en vi escumós abans de perdre-la. He vist abraçades, brindis, petons. He descobert com canvieu quan us sentiu agust.
I alguns deveu pensar que ara que per mi tot s'ha acabat, hauria d'estar trist. Al terra, continuament trepitjat i sense captar l'atenció ni tan sols d'aquells que, una mica deprimits, proven d'allunyar-se de tanta alegria mirant cap aquí abaix. Però haurieu de saber que moments abans he saborejat els llavis més suaus de tots els que han entrat avui a la taverna. Quants de vosaltres us haurieu canviat en aquell moment per mi? Tot i sabent que estaveu destinats a acabar al terra, trepitjats, ignorats.
dijous, de novembre 13, 2008
La curta historia d'un escuradents
a sobre el núvol hi anava:
Joan
a les
11:07 p. m.
El núvol passava per... cel de la Barceloneta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada