Per la nit

Feia dies que no et veia. Massa dies sense sentir la teva presència. Creu-me quan et dic que deambular pels carrers sense tú no és fàcil, de veritat.
Però aquesta nit he sortit a córrer i m'has sorprès. Quan menys t'esperava, allà estaves esperant-me tú. Corria i corria i per més metres que avançava allà seguies. Tan lluny o tan aprop com sempre, doncs tots dos sabem que la distància és relativa. Has tornat per recordar-me que amb tu la foscor és menys trista. Amb tú, lluna que il·lumines les nits dels solitaris.